Es coneix com a “hormones de la felicitat” un grup de neurotransmissors i hormones que tenen un paper fonamental en la regulació de l'estat d'ànim i les emocions positives. Aquesta denominació popular és perquè aquestes substàncies químiques estan associades amb sensacions de benestar, plaer, alegria, satisfacció… Tot i això, el terme “hormones de la felicitat” és una simplificació, ja que aquestes substàncies compleixen moltes altres funcions, encara que resumeix de manera efectiva el seu impacte en el nostre estat emocional.

Les principals són quatre: endorfines, oxitocina, serotonina i dopamina.

Investigacions recents han demostrat que, encara que certes hormones disminueixen de forma natural amb l'edat, els adults grans poden influir activament en el benestar emocional adoptant hàbits que estimulin la producció d'aquests neurotransmissors essencials.

Hormones clau i com estimular-les

El nostre benestar emocional depèn en gran mesura d'aquestes quatre hormones principals, cadascuna amb una funció específica:

• Endorfines: actuen com a analgèsics naturals del cervell, alleujant el dolor i generant una sensació d'eufòria. S'alliberen a través de l'exercici físic, el ball, el cant i les activitats en equip.
• Oxitocina: coneguda com lhormona de lenllaç i la connexió emocional, és essencial per al sentit de pertinença. S'estimula mitjançant mostres d'afecte, com ara abraçades, regals i expressions de gratitud.
• Dopamina: l'hormona del plaer i la motivació, crucial per a la creativitat i la memòria.
• Serotonina: fonamental per a l'autoestima i el benestar emocional (la seva deficiència s'associa amb estats depressius). Mantenir uns nivells òptims depèn, en gran mesura, de lexercici regular.

Lexercici regular és un factor clau per a la producció daquestes hormones. Estudis confirmen que l'activitat física moderada, com ara caminades diàries o sessions de natació, incrementa els nivells d'endorfines, serotonina i dopamina, que estan vinculades al plaer ia la regulació de l'estat d'ànim.

En concret, l'Organització Mundial de la Salut recomana un mínim de 150 minuts d'activitat física moderada a la setmana, cosa que equival a dedicar com a mínim uns 20 minuts al dia a exercitar-nos.

D'altra banda, les tècniques de relaxació, com la meditació i el ioga, han demostrat reduir l'estrès i augmentar la producció d'oxitocina i d'endorfines. De la mateixa manera, una vida social activa, ja sigui amb familiars, amics o mitjançant activitats grupals, estimula l'alliberament d'oxitocina. A més, participar en activitats plaents, com ara passatemps o viatges, activa el sistema de recompensa del cervell i afavoreix l'alliberament de dopamina.

En el cas de la serotonina, la exposició a la llum solar (especialment a les primeres hores del dia) és crucial per a la seva síntesi. A més, una dieta rica en triptòfan, present en aliments com el gall dindi i els lactis, juntament amb antioxidants provinents de fruites i verdures, també afavoreix la producció de serotonina i millora el benestar general.

Una dieta equilibrada

L'alimentació té un paper fonamental en la regulació de les hormones de la felicitat, ja que els nutrients que consumim són els blocs de construcció dels neurotransmissors que influeixen al nostre estat d'ànim. És a dir, són essencials per a la producció de neurotransmissors que influeixen al nostre estat d'ànim.

Com hem esmentat, els aliments rics en triptòfan (com el gall dindi, el pollastre, els ous, els lactis, les nous, les llavors i els llegums) poden augmentar els nivells de serotonina, millorant l'estat d'ànim, la son i la gana. Així mateix, les proteïnes (procedents de la carn, el peix, els ous, els llegums i els fruits secs) són necessàries per a la producció de dopamina.

Podem concloure que una dieta equilibrada i nutritiva, rica en triptòfan, tirosina, vitamines del grup B, omega-3 i fibra, contribueix significativament a la producció i regulació de les hormones de la felicitat.

Tot això, sense oblidar la importància de un descans nocturn adequat i de mantenir una rutina de son regular, aspectes fonamentals per a la regulació hormonal.