La gestió de les nostres finances és un pilar fonamental per a la nostra tranquil·litat, i és habitual que, amb el temps, busquem maneres de facilitar les coses als nostres fills. Una pràctica molt estesa és la de compartir comptes bancaris, ja sigui afegint-los com a cotitulars a les nostres o obrint un nou compte conjunt. A primera vista, sembla una solució còmoda i pràctica, però és crucial ser conscients que aquesta decisió pot tenir implicacions fiscals significatives si no es gestiona amb la claredat adequada.
Hisenda i els comptes compartits
Recentment, la Direcció General de Tributs (DGT), l'organisme dependent d'Hisenda encarregat d'interpretar la normativa fiscal ha posat el focus en aquesta qüestió. En una consulta rellevant, un matrimoni va plantejar si podia transferir fons del seu compte a un compte conjunt amb un dels seus fills, buscant beneficiar-se de més rendibilitat. La resposta de la DGT va ser clara: els interessos obtinguts per aquests diners han de tributar com a rendiments del capital mobiliari. La clau aquí és que aquests beneficis es consideren obtinguts per cedir capital propi a terceres persones.
El més important que subratlla Hisenda és que els rendiments generats s'han d'atribuir al titular real dels diners, no simplement a qui figuri com a cotitular del compte. Això significa que, si el capital pertany exclusivament als pares, són ells els que han de declarar i tributar per aquests beneficis, sempre que puguin demostrar fefaentment que els diners els pertanyen.
La importància de la titularitat real
La DGT insisteix en el concepte de la titularitat bancària. Encara que, per defecte, es presumeix que el titular d'un compte és el propietari dels diners dipositats, aquesta presumpció pot ser refutada si s'aporten proves suficients que demostrin que els fons pertanyen a una altra persona. Si no s'aconsegueix acreditar que el capital és del matrimoni, Hisenda podria considerar el fill com el titular fiscal, implicant-hi l'obligació de tributar per uns rendiments que no li corresponen realment.
A més, la Direcció General de Tributs adverteix que, si no s'acredita adequadament la propietat real dels diners, l'Agència Tributària té la potestat de assignar la titularitat a qui aparegui com a tal en registres públics o fiscals. Això podria comportar conseqüències imprevistes per als fills, com l'obligació de pagar impostos per diners que, en realitat, mai no van ser seus.
Més enllà dels rendiments
Més enllà dels rendiments del capital mobiliari, compartir un compte bancari pot tenir implicacions en un altre impost clau a Catalunya: el Impost sobre Successions i Donacions.
A Catalunya, la legislació sobre aquest impost és específica i gestionada per l‟Agència Tributària de Catalunya. Si un fill disposa de fons d'un compte compartit que van ser aportats exclusivament pels seus pares, i en fa ús, Hisenda podria interpretar aquesta disposició com una donació encoberta. Les donacions entre vius estan subjectes a aquest impost i s'han de declarar en un termini de 30 dies hàbils des que es produeix l'acceptació de la donació.
És fonamental entendre que si, per exemple, els pares transfereixen una quantitat significativa de diners a un compte compartit i el fill comença a utilitzar aquests diners per a despeses personals, sense que els pares demostrin la titularitat, l'Agència Tributària podria requerir al fill que liquidi l'impost de donacions. Encara que existeixen reduccions i bonificacions a Catalunya per a donacions entre pares i fills, és un impost que ha de ser considerat i, si escau, gestionat correctament per evitar sancions.
Consells per a una gestió prudent
Per evitar sorpreses fiscals i assegurar la tranquil·litat de tota la família, és recomanable considerar les pautes següents:
- Claredat en la titularitat: Si els diners són només dels pares, i el fill està al compte únicament per facilitar la gestió o ajudar en cas de necessitat, és crucial poder demostrar-ho. Documents com ara escriptures de propietat, testaments, o un contracte privat que especifiqui l'origen dels fons poden ser útils.
- Autorització o apoderament, no cotitularitat: En lloc d'incloure els fills com a cotitulars, una alternativa més segura fiscalment és atorgar-los una autorització o un poder sobre el compte.Això els permet operar amb ella (fer transferències, pagaments, etc.) sense ser considerats propietaris del capital a efectes fiscals, mantenint la titularitat dels fons a nom dels pares.
- Transparència fiscal: Si es produeixen moviments de diners significatius de pares a fills, i aquests són donacions, és essencial declarar-les com a tals. Ignorar-ho pot resultar en multes i recàrrecs per part d'Hisenda.
- Assessorament professional: Davant la complexitat de la normativa fiscal, especialment en qüestions d'herències i donacions que varien per comunitat autònoma, el més prudent és consultar amb un assessor fiscal o un advocat especialitzat.
