Tindràs activitats, viatges, productes i serveis amb descomptes exclusius! Guanyaràs el teu primer CLUBI!
Tindràs activitats, viatges, productes i serveis amb descomptes exclusius! Guanyaràs el teu primer CLUBI!
Anem amb maig i amb una d'aquelles històries que no deixen ningú indiferent ni de bon tros passen desapercebudes. Parlem d'històries de superació, d'optimisme, de lluita i de plantar al mal temps el millor i més gran dels nostres somriures. Parlem d'aquestes històries que, com solem dir a CLUB65, mereixen la pena ser comptades al nostre apartat Sènior del Mes a CLUB65, el espai on donem veu als qui són el nostre veritable cor.
I avui li toca el torn a Ricardo Iranzo, farmacèutic de professió, que després d'una vida professional plena, la seva realitat va canviar de forma radical en perdre gran part de la visió a causa d'un glaucoma. Lluny d'aturar-se, va decidir transformar aquest
moment en un punt d?inflexió.
Avui, amb 73 anys, ha aconseguit completar les sis grans maratons del món, convertint-se en… segueix llegint perquè la història de Ricardo mereix tota la nostra atenció, respecte i admiració profunda.
Ricardo, després d'una trajectòria professional reeixida com a farmacèutic, la teva vida va fer un gir important en perdre gran part de la visió. Com vas viure aquest moment i què et va ajudar a no rendir-te i seguir endavant?
Ho recordo perfectament. Un dia em vaig asseure al sofà a veure la televisió i, de sobte, vaig deixar de veure per un ull. No era borrós: era negre. Va ser un moment impactant.
A partir d?aquí, vaig viure tot amb certa incertesa. No sabia quanta visió perdria, però sí que vaig tenir clar que havia de començar a reorganitzar la meva vida.
Em va ajudar molt la meva família i una cosa que sempre he tingut: una voluntat de ferro. Sóc una persona lluitadora i en cap moment vaig pensar a rendir-me.
Hi ha una frase que em repeteixo molt: les dificultats són un repte, mai no han de ser un obstacle.
Lluny d'aturar-te, vas decidir proposar-te un objectiu extraordinari: completar les sis grans maratons del món després dels 70 anys. Què et va portar a marcar-te aquest repte i què significa per a tu haver-ho aconseguit?
Des de petit he estat una persona molt competitiva. Sempre he intentat donar el millor de mi en tot el que feia, ja fos a l'escola, a la meva etapa com a farmacèutic o més endavant a l'esport.
Córrer, al principi, era una manera de desconnectar, però a poc a poc es va convertir en una cosa més seriosa.
Vaig començar a entrenar amb constància, cuidar els temps, l'alimentació i el dia a dia.
Sense adonar-me'n, gran part de la meva rutina va començar a girar al voltant de ser el millor possible quan sortia a córrer.
Al fer 70 anys vaig sentir que necessitava un nou repte, cosa que em motivés de debò. Va ser llavors quan vaig descobrir les sis grans maratons del món i em vaig proposar completar-les.
Més que una fita esportiva, va ser una manera de seguir superant-me i de demostrar-me que l'edat no marca els límits.
Darrere d'una fita així hi ha constància, esforç i molta disciplina. En el teu cas, quin paper han tingut aquests valors en el teu dia a dia i en els moments més difícils? I de totes les maratons que has corregut, n'hi ha alguna que recordis de forma especialment significativa? Què la va fer tan especial per a tu?
La resiliència ha estat clau en tot aquest procés.
Recordo especialment la marató de València, perquè va ser la primera que vaig córrer com a cec. Fins aquell moment ho havia pensat molt, però la realitat és diferent: de cop i volta estàs envoltat de milers de persones, sense veure res, corrent amb un guia i havent d'adaptar-te a una situació completament nova. No és només córrer, és gestionar l'entorn, el soroll, els nervis… tot alhora.
Aquell dia vaig entendre de debò què significa adaptar-se i confiar.
Després, amb el temps, t'adones que valors com la constància, l'esforç i la disciplina sempre estan darrere. Sense ells no hi ha resultats, i encara menys en una marató.
Però València va ser especial per això, per ser la primera vegada i per tot allò que va suposar. A més, és una ciutat molt important per a mi: és la terra del meu pare i sempre m'ha rebut amb molt d'afecte.
Creuar aquesta meta, amb la meva família allà i després de tot el que hem viscut, va ser un dels moments més emocionants que recordo.
Comenten que és fàcil aïllar-se en determinades situacions si no es posa voluntat. Què fas tu per mantenir-te actiu, connectat amb els altres i gaudir del dia a dia?
Després de molts anys tractant esportistes, ara intento aplicar-me a mi mateix el que sempre he defensat. M'agrada cuidar-me, ser constant amb els meus hàbits i mantenir una rutina que m'ajudi a estar actiu, tant físicament com mentalment.
L'esport continua sent una part fonamental del meu dia a dia. Surto a córrer gairebé diàriament, moltes vegades amb la meva dona, i és un moment que gaudeixo especialment.
Quant a mantenir-me connectat, dono molta importància a les relacions de sempre. Continuo quedant amb amics de la infància, cosa que valoro moltíssim amb el pas dels anys. I, per descomptat, la família és un pilar clau a la meva vida.
També gaudeixo compartint l'esport amb altres persones. En alguna ocasió he pogut acompanyar altres corredors en situacions similars a la meva, i això també m'aporta molt.
Al final, es tracta de mantenir-se actiu, envoltar-se de bona gent i gaudir de les coses petites del dia a dia.
Després de tot allò que has aconseguit, et queda algun repte per complir o algun objectiu que t'il·lusioni especialment de cara al futur?
La veritat és que no m'ho havia plantejat gaire… fins que vaig acabar la darrera marató a Tòquio. Aquí és quan t'adones que, després de complir un gran objectiu, apareix la pregunta: i ara què?
Crec que també forma part de la meva manera de ser. Sempre necessito tenir un repte per davant que em motivi.
És veritat que aquests darrers mesos m'està costant una mica tornar al ritme, sobretot per les lesions, però segueixo amb il·lusió i amb ganes de marcar-me un nou objectiu.
Tinc entre cella i cella la marató d'Atenes, per això representa: és l'origen de tot. M'agradaria que fos el següent gran repte, la propera muntanya per escalar.
