Tindràs activitats, viatges, productes i serveis amb descomptes exclusius! Guanyaràs el teu primer CLUBI!
Tindràs activitats, viatges, productes i serveis amb descomptes exclusius! Guanyaràs el teu primer CLUBI!
Gràcies a una recent investigació de la Universitat de Cambridge publicada a Nature Communications, sabem que el nostre cervell travessa cinc etapes o “edats” ben definides, marcades per quatre punts d'inflexió clau. Entendre aquests canvis no és només una curiositat científica; és una eina per comprendre millor la nostra pròpia maduresa i salut cognitiva.
La investigació és la primera que identifica les principals fases de les connexions cerebrals al llarg de la vida i dóna nova llum sobre a què poden ser especialment vulnerables els nostres cervells en diferents etapes, per exemple, dificultats d'aprenentatge a la infància i afeccions associades a l'edat com la demència.
Després de comparar els cervells de més de 3.800 persones entre zero i 90 anys a través de ressonàncies magnètiques que mapegen les connexions neuronals, els científics van trobar aquests quatre punts d'inflexió que marquen el principi i el final de les edats del cervell.
-La infància (fins als 9 anys): Una fase de creixement explosiu i consolidació de xarxes.
-La construcció (dels 9 als 32 anys): Un període de refinament on les connexions esdevenen més eficients.
-L'altiplà d'estabilitat (dels 32 als 66 anys): Curiosament, als 32 anys passa el canvi més fort de la vida. El cervell arriba al pic de connectivitat i entra en una etapa d'estabilitat que coincideix amb la plenitud de la intel·ligència i la personalitat.
-L'inici de l'envelliment (dels 66 als 83 anys): Un punt d?inflexió on la salut física i la cognitiva comencen a caminar de la mà de forma més estreta.
-La maduresa avançada (a partir dels 83 anys): On la comunicació entre les diferents àrees del cervell presenta més desafiaments.
Tot i que la investigació de Cambridge es limita a cartografiar l'estructura física de les nostres connexions, aquestes troballes ens donen pistes sobre levolució humana. L'estudi indica que, amb els anys, certes connexions s'estabilitzen i d'altres s'alenteixen.
En entendre què es considera un “canvi normal” a les connexions neuronals a aquesta edat, els metges podran distingir millor entre l'envelliment saludable i els signes primerencs de patologies com la demència o el deteriorament cognitiu per hipertensió.
A més, l'estudi identifica que als 66 anys passa un punt d'inflexió topològica, però sense canvis direccionals a les mètriques d'organització cerebral. "És a dir, no hi ha un 'declivi' sobtat que comenci en aquest moment. Els autors suggereixen que aquest punt reflecteix "una reorganització gradual de les xarxes cerebrals" relacionada amb l'envelliment i amb més risc de condicions com a hipertensió que poden afectar el cervell. Moltes persones mantenen excel·lent funció cognitiva molt més enllà dels 66 anys. Docent Investigadora a la Universitat Internacional de La Rioja
És important destacar, com assenyalen els experts, que aquestes edats no són murs infranquejables. El cervell és un òrgan increïblement adaptable. Factors com la cultura, l'aprenentatge continu i les relacions socials influeixen directament com transitem per aquestes etapes.
De fet, mantenir el cervell actiu —llegint, viatjant, participant en les activitats o simplement mantenint una vida social vibrant— és la millor manera de protegir-ho.
Envellir no és un procés de declivi lineal, sinó una sèrie de transformacions. Conéixer que als 66 o als 83 anys les nostres connexions neuronals estan buscant una nova forma d'organitzar-se ens convida a ser més proactius per tenir cura de la nostra joia més preuada: la nostra ment.
