ENTRETENIMENT, CULTURA I ESTIL
Tindràs activitats, viatges, productes i serveis amb descomptes exclusius! Guanyaràs el teu primer CLUBI!
Tindràs activitats, viatges, productes i serveis amb descomptes exclusius! Guanyaràs el teu primer CLUBI!
Edadisme és un terme encunyat el 1969 pel gerontòleg Robert Butler per referir-se als prejudicis relacionats amb l'edat i com perpetuem estereotips i idees preconcebudes sobre la gent gran.
La discriminació per raó d'edat és tan present a la nostra cultura que la majoria de la gent ni tan sols n'és conscient fins que són prou grans com per patir alguna discriminació laboral o algun comentari despectiu sobre la seva edat. L'edatisme impregna la nostra societat i té conseqüències negatives per a aquest col·lectiu. Per això, és important revisar els nostres comportaments i el llenguatge que fem servir quan parlem de la gent gran, així com el to que fem servir quan ens hi relacionem. Un dels primers passos per reduir la discriminació per l'edat és augmentar la nostra conscienciació.
La Fundació ”la Caixa” compta amb un glossari participatiu per conscienciar i evitar el llenguatge edadista que es manifesta habitualment amb la infantilització i la despersonalització de la persona. Pensar que totes les persones grans estan malaltes o són “closcaràvies”, per posar dos exemples, es transforma en actituds que influeixen en com ens relacionem amb elles, com percebem les seves capacitats o limitacions o com les valorem i reconeixem. Al final, s'invisibilitza el col·lectiu, perquè es dóna per fet que poc o res no han d'aportar.
Erdman B.Palmore va publicar el 1999 l'estudi “Ageism: Negative and Positive”, en què s'aborden qüestions relacionades amb la discriminació per raó d'edat i va assenyalar la necessitat d'establir estratègies per combatre-la, com ara promoure accions educatives individuals i col·lectives sobre l'envelliment; descartar les bromes relacionades amb ledat; evitar les generalitzacions que condueixen a associacions errònies, per exemple: “tots els ancians estan malalts”; i repudiar qualsevol publicació o política que tingui un component edadista.
Des del Ministeri de Sanitat assenyalen, també, diferents eines per fer front a l'edatisme:
-Comprendre l'envelliment com una etapa més de la vida.
-Contrarestar els conceptes negatius i estereotipats amb el reconeixement de la diversitat en la vellesa recolzant la participació. Els canvis deguts a ledat han de ser objecte de respecte.
-La participació informada de la gent gran en la presa de decisions, especialment en aquelles en què estan implicades.
-Valorar la gent gran, tant per la seva maduresa, com per la seva experiència i perspectiva.
El llenguatge es pot transformar en una eina del canvi en positiu; per això és important detectar i corregir el que resulta edadista.
La Fundació Pilares, al vostre informe Gent gran i llenguatge quotidià. El poder de les paraules, ofereix una guia útil per aprendre a fer servir termes i expressions que evitin caure-hi en el tracte amb els grans, sobretot amb els més vulnerables. Repassa frases quotidianes del tipus: “total, per al que li queda”, “ja està gran”, “jo ja no…”, i alerta contra aquestes expressions, que transmeten creences de poc valor a la vellesa.
De la mateixa manera que no veiem ni tractem igual a nen de 5 anys ia un adolescent de 15, tampoc no s'ha de fer el mateix per a la gent gran, com si les persones d'entre 50 i 100 anys fossin un grup uniforme. A la vellesa, un és el resultat de tot el que ha fet durant la seva vida, de manera que es requereix un nivell més subtil i complex d'aproximació. La proposta és generar processos de reflexió sobre el que suposa parlar d'una manera o altra, per a construir i consolidar un llenguatge que sigui coherent i respectuós amb la singularitat i inclusiu amb totes les persones.
