Tindràs activitats, viatges, productes i serveis amb descomptes exclusius! Guanyaràs el teu primer CLUBI!
Tindràs activitats, viatges, productes i serveis amb descomptes exclusius! Guanyaràs el teu primer CLUBI!
A mesura que s'encareix el cost de vida, especialment en àmbits com l'habitatge, l'alimentació o els subministraments, els sènior es consoliden com un matalàs financer essencial per a les famílies. En moments d'especial pressió sobre les economies domèstiques, els grans tornen a donar estabilitat i es converteixen en el agafador econòmic familiar.
Segons el 'VI Baròmetre del Consumidor Sènior', elaborat pel Centre de Recerca Ageingnomics de la Fundació Mapfre, el 52% dels espanyols més grans de 55 anys ha ajudat econòmicament algun membre de la seva família a l'últim any. Més concretament, el 42% ha donat suport econòmic a algun dels seus fills, fet que confirma que la majoria dels més grans de 55 anys segueix actuant com un “matalàs financer essencial” en un moment d'especial pressió sobre les economies domèstiques. És a dir, el respatller es produeix majoritàriament a el nucli familiar més proper, de pares a fills, però les xifres confirmen que també el transcendeix.
Al costat de l'ajuda als fills, un 9% ha afirmat haver donat suport a altres membres de la família, un 4% a persones properes que no pertanyen al cercle familiar i un 2% fins i tot als seus pares. Aquestes dades reflecteixen l'amplitud de la solidaritat intergeneracional que caracteritza els sèniors espanyols.
Per franges d'edat, són els espanyols de entre 60 i 69 anys els que amb més intensitat assumeixen aquest paper. Tant entre els 60 i 64 anys com entre els 65 i 69, el percentatge dels qui han ajudat algú del seu entorn ascendeix al 57%, per sobre del 47% registrat entre els 55 i 59 anys, i del 51% entre els més grans de 70. Més enllà de les dades, aquest fenomen reflecteix un canvi silenciós en el model familiar, on els fluxos d'ajuda econòmica ja no es dirigeixen únicament de pares a fills en etapes primerenques, sinó que es prolonguen durant dècades. Es tracta, per tant, del tram en què coincideixen una capacitat de suport més gran i una etapa vital en què encara persisteixen moltes responsabilitats familiars.
Resulta significatiu observar cap a on es dirigeix aquesta ajuda. El 71% dels suports econòmics prestats pels sènior es concentra en persones menors de 40 anys, precisament a les etapes en què solen confluir l'emancipació, la formació d'una llar o la criança dels fills. Però també és cridaner que un gens menyspreable 32% dirigeixen les seves ajudes a persones que ja estan en el segment entre 41 i 54 anys.
Així, la fotografia que deixa l'estudi és clara: els més grans de 55 anys estan sostenint, sobretot, les generacions més joves i la seva ajuda, sostinguda en el temps, posa en relleu una solidaritat intergeneracional que resulta essencial per a l'estabilitat de moltes llars.
Aquest paper dels sènior com a suport econòmic no només té un impacte directe a l'estabilitat de les famílies, sinó que també contribueix al benestar social. A més, aquest fenomen posa de manifest la importància de valorar i reconèixer l'esforç dels sènior, que, després de dècades de treball i experiència, segueixen aportant a la societat no només recursos econòmics, sinó també suport emocional i orientació.
Cal tenir en compte que a Espanya, “prestar” o “regalar” diners als fills de manera informal (transferències recurrents o imports alts per a l'habitatge) està regulat. Legalment, un regal és una donació i ha de tributar pel Impost de Successions i Donacions. Per evitar multes, moltes famílies recorren als préstecs a interès zero entre particulars, que es registren davant la delegació d'Hisenda de la seva Comunitat Autònoma perquè quedi clar que els diners es tornaran i no és un regal encobert.
