L'escriptora Empar Moliner es va fer conèixer amb l'antologia de relats L'ensenyador de pisos que odiava els mims (L'ensenyador de pisos que odiava les manyagues), a qui va seguir la novel·la Feli, esthéticienne, Premi Josep Pla 2000. El 2022 va guanyar el premi Ramon Llull amb la seva última novel·la Estimada (Estimada), que té com a protagonista una dona de més de cinquanta anys que anticipa que el seu marit, deu anys menor, s'enamorarà d'una altra dona. Gran observadora de la realitat i la quotidianitat que ens envolta, Empar també col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, de ràdio, televisió i premsa.

-¿Què va suposar per a tu guanyar el premi Ramon Llull?

Guanyar un premi sempre és una ajuda de cara a les vendes. Molta gent diu “em compraré aquest llibre que ha guanyat aquest premi” i molta altra gent diu al revés: “aquest no me'l compraré perquè ha guanyat aquest premi”. Però és una plataforma: quan et donen el premi, has de contar la teva novel·la i encara ningú no se l'ha llegida, només el jurat. Vaig pensar que quan expliqués que és una dona que arriba a la menopausa es farien el Hara-kiri. En realitat, la novel·la no ho tracta, però és una part important. S?han fet programes i s?ha escrit molt sobre la menopausa, però no s?ha fet literatura. És lògic, no?, no s'ha volgut novel·lar aquest moment. Tampoc les autores que ens precedeixen. Ja s'entén que les germanes Brontë no decidissin que aquesta qüestió fos literària, però ho és. Com ho és tot a la vida.

-Com t'inspires per a l'argument de la novel·la?

M'inspiro en allò que veig al meu voltant, sempre. Vaig començar a escriure l'any 99 i sempre em pregunten: “això està basat en fets reals?” perquè jo gairebé sempre tir de realisme. M'agrada la descripció d'una certa societat, i per fer-ho cal formar-ne part, així la crítica és més sagnant. L'únic que has de fer és veure on et col·loques: més avall, més amunt, de banda… aquesta és la qüestió. La meva novel·la és en primera persona, i la primera persona et demana una honestedat que, si no hi és, el lector a la pàgina 15 ja t'ha abandonat. Com que és una dona i comparteix edat amb mi, és lògic que la gent digui: ets tu? No, jo no sóc. De fet, hi ha un autor que m'agrada molt, Philip Roth, que es passa la vida escrivint sobre el declivi sexual masculí, i ho fa des del coneixement, és clar… però ningú li pregunta si és ell.

Per exemple, al 99, quan vaig començar a escriure el meu primer llibre, estava molt de moda pintar les parets de groc i tenir sofàs blaus, i llavors als meus contes vaig fer que a totes les cases hi hagués parets grogues i sofàs blaus i una amiga em va dir: “és casa meva, no?”, i jo li vaig dir: “tam sofàs blaus i parets grogues”, aleshores tot està inspirat en fets reals i tot és ficció.

-A hores d'ara, ¿la menopausa ha perdut les connotacions negatives?

És clar, en altres èpoques no s'havia escrit una novel·la que en parlés. La menopausa és com fer-se vell, ni positiu ni negatiu. Jo penso que, en el meu cas, tot el que faig que m'encanta fer seria millor amb 10 anys menys. Penso que tot el que fas a la vida seria millor amb 10 anys menys, excepte quan en tens 18… És cert que ara diuen que els 50 són els nous 40. Jo vaig anar a la vacuna del cóvid ​​(que anava per generacions) i mirava els de la meva cua, els de la meva generació, i pensava “Què guapos són tots, i guapos són tots” i pensava “Què guapos són tots” Molta gent diu “voleu ser joves”, i què?, passa alguna cosa? Anirem amb caçadores de cuir fins que ens morim i punt. Volem semblar el que ens doni la gana. Doncs els vaig veure guapos a tots i vaig pensar “no estem tan malament encara”.

-¿Com vius el pas del temps?

Jo sempre he fet les coses una mica més tard del que em tocava i és una sort brutal. Per exemple, vaig tenir la meva filla quan em quedaven 15 dies per fer els 40, i això va fer que la dècada dels 40 als 50 fos extraordinària, meravellosa, un festival… I ara la meva filla en té 16 i segueix sent un festival. I hem fet un canvi de vida enorme: ens hem anat a viure a una masia, que era un somni que teníem des de feia molt de temps. A 40 minuts amb cotxe des de Barcelona, ​​a la comarca del Bages.

-Tu marxes del poble amb 17 anys, i llavors què passa?

Sí. Me'n vaig anar amb una companyia de teatre que passava per aquí, a fer el hippie. Ens vam anar a Gallecs, a una zona on hi havia moltes masies que havien expropiat per fer un complex industrial que mai no es va fer. hippies...

-¿Què té de bo fer anys?

No ho sé, de moment no hi trobo cap gràcia, em sembla que menjant el mateix et poses més gros, i ets més intolerant a la lactosa. Però, per exemple, sempre miro la gent gran d'aquest poble on visc i els veig molt sans perquè caminen i treballen al camp. Tinc amics que s'estan jubilant i els veig més guapos i amb ganes.

-Com descobreixes la teva passió per escriure?

Des de sempre: jo guanyava els concursos literaris a l'escola, tenia matrícules d'honor, llegia de tot. El meu avi rebia la revista Patufet i jo me les llegia totes, ara les tinc enquadernades. Llegir és escriure. Tot i que ara hi ha escriptors que no llegeixen, igual que hi ha cuiners que no mengen, no ho entenc.

-¿ Com defineixes el teu estil? I com és el teu procés creatiu?

No ho sé explicar del tot: hi ha coses literàries, com ara els articles, que són una obligació diària; però n'hi ha d'altres que has de fer quan no ho pots evitar, de vegades una espurna t'ho dóna tot. Però sí que tinc una rutina per escriure.

-Què és el que més t'agrada: la novel·la o els mitjans de comunicació?

Escriure articles m'agrada molt, ara, per exemple, al diari Intermedi faig un article sobre vi que m'agrada molt. I a Catalunya Ràdio també faig un programa de vins.

El conte i la novel·la són allò que no pots evitar, són el que més m'agrada.

-Quins són els teus escriptors de referència?

Philip Roth i Martin Amis, que va morir fa poc. Amis és un autor extraordinari, no ho puc admirar més; és un autor controvertit, complicat, potser el que m'ha marcat més dels contemporanis.

-Estàs treballant en algun projecte nou? Com et planteges el futur?

Sí, estic treballant en una coseta… El meu futur ideal és anar escrivint, però sempre hi ha coses que m'agraden: un programa de gastronomia, la pàgina de vins… Ara, per exemple, faré un curs per a estudiants. Fent aquestes coses m'ho passo bé i baixo a la ciutat.