«L'estranger és molt bonic, però, és lluny i parlen molt rar. Jo sempre ho he dit, com a casa d'un… enlloc. De totes maneres cal viatjar sempre que puguis. Conèixer gent de tot arreu, està bé. La majoria és gent molt simpàtica, encara que com que no saps el que parlen el mateix t'estan somrient mentre et diuen que ens cobraran el doble perquè som guiris.

Perquè el curiós de sortir fora és que et converteixes en guiri sense adonar-te'n i els guiris deixen de ser-ho perquè són d'allà, d'on tu ets… Què no t'assabentes? Vine a sentir-me i t'ho explico tot a poc a poc…«