Eudald Carbonell, catedràtic en prehistòria, doctor en geologia del Quaternari, autor de desenes de treballs científics i de llibres, premiat amb el Príncep d'Astúries i amb el Premi Nacional de Cultura, va ser el primer director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), referent mundial a l'estudi de l'estudi de l'estudi. Actualment, és professor emèrit després de jubilar-se com a docent de la URV (Universitat Rovira i Virgili), vicepresident de la Fundació Atapuerca i director del Centre de Recerca Emiliano Aguirre. Parlem amb ell sobre el seu darrer llibre De la caverna al cosmos: el nostre futur com a espècie.

-En De la caverna al cosmos s'aborden temes com l'equilibri social, el clima o la IA, fins a elucubrar què passarà d'aquí a un segle i 500 anys. Què ens passarà com a espècie si anem pel camí que hem pres?

En aquest llibre parlo de la humanitat, de la transhumanitat i de la posthumanitat. Parlo d'un projecte que en cent cinquanta, dos-cents o tres-cents anys no serem humans, ens haurem deshumanitzat, i aleshores vindrà la posthumanitat. Però, mentrestant, la biotecnologia ens portarà a la transhumanitat, potser de l'espècie: a la intel·ligència artificial, al gaudi d'espècies humanes fetes al laboratori, a d'altres que seran robots… Viurem una diversitat com fa quaranta mil anys. La selecció natural es va fer aquí a la Terra, on hi va haver la diversitat natural (els denisovans, els neandertals, els Homo sapiens, els HOMO FLORESIENSIS… que convivien), i ara es faran diverses espècies que es generaran de manera artificial; hi haurà diversitat artificial feta al laboratori. Val a dir que aquest llibre està pensat i elaborat entre la ciència i la ciència ficció. És a dir, va més enllà del pensament, de la recopilació científica i del coneixement.

-A l'obra dius que deixarem de ser humans per convertir-nos en transhumans i finalment en posthumans. Què vols dir?

Els humans ens hem anat humanitzant gràcies a la humanització, és a dir, gràcies a la ciència, a la tecnologia, al llenguatge… Per exemple, jo dic: “La intel·ligència artificial ens farà més humans, perquè la tecnologia ens humanitza”. Si no, seríem cadires, gossos, animals… Doncs parlo de tot això.

-Et consideris un pessimista amb esperança pel que fa al futur de l'evolució. Quina esperança és?

L'esperança és que en uns anys aquí tindrem un atzucac: l'evolució sociocientificotecnològica portarà els temors més importants, com ho va fer la revolució industrial i la Primera i Segona Guerra Mundial. Però un cop aquest atzucac hagi passat, tornarem a tirar endavant i llavors el canvi serà molt ràpid.

-Parles de la importància del pensament crític i la socialització del coneixement per assegurar el futur de la humanitat. Com podem fomentar aquestes habilitats a la societat actual?

Amb l'educació, la comunicació i la socialització de la tecnologia… Actualment, no sabem pràcticament res, som analfabets funcionals, tecnològicament parlant, i, és clar, això ens fa que no puguem socialitzar bé. La socialització de la tecnologia és el més important per evitar, com passa ara, que una petita jerarquia pugui prendre el poder i fer-nos caminar de cap.

-Com creus que la tecnologia influirà en el futur de l'arqueologia i la investigació històrica?

Nosaltres som éssers tecnològics: el dia a dia d'una persona és tecnològic, des que s'aixeca (el despertador, la ràdio, el telèfon…), està tot el dia envoltat de tecnologia. La tecnologia és intrínsecament humana; per tant, a la nostra història, com més profundament tecnològics siguem, més humans serem. El que passa és que la tecnologia també ens deshumanitzarà perquè, a la llarga, per adaptar-nos a la vida, ens haurem de deshumanitzar. Jo vaig escriure el llibre Encara no som humans: propostes d'humanització per al tercer mil·lenni fa vint-i-cinc anys perquè el procés de fer-se humà és un procés molt llarg, però ara cal anar molt ràpid, estem arribant a la singularitat. La singularitat és, gràcies a la tecnologia, fer un esglaó més alt i començar a deshumanitzar-se.

-Què et va motivar per dedicar-te a l'arqueologia i la prehistòria?

L'arqueologia i la prehistòria és una manera de viure i entendre el món per a mi. Vaig començar molt aviat a sentir passió pel passat als cinc anys i ha seguit tota la vida. M'he preguntat des de ben petit què ens feia humans, és a dir, ha estat la meva preocupació bàsica tota la meva vida: saber què ens ha fet humans. Diuen que l'amo fa cara de gos i el gos de l'amo, l'arqueologia m'ha fet aquest gos i amo que sóc ara.

-En alguna entrevista has comentat que no tornaries a ser arqueòleg. Què t'agradaria fer?

No, no ho tornaria a ser perquè he patit molt. També he de dir que aquesta passió tan forta m'ha obligat a fer moltes coses, a ser el millor de molts equips, a fer estructures… però he patit molt perquè és un enfrontament polític i social. Els enfrontaments m'han portat molts maldecaps i no, ara no tornaria a passar per tot el que he passat. En cap concepte ho tornaria a fer. M'hauria agradat quedar-me a casa i fer una vida tranquil·la.

-Et vas jubilar de les classes universitàries i de la codirecció de les excavacions d'Atapuerca. Has comentat mai que ara és el teu temps per pensar. Com vius aquesta etapa?

És una etapa més tranquil·la, perquè no tinc la responsabilitat que he tingut durant tota la vida amb tantes situacions d'estrès: la responsabilitat de fer els equips, de fer projectes universals amb problemes universals. I, és clar, per a un nen de poble, posar-se a fer projectes universals fa molts maldecaps… Per això et deia abans que ara estic molt tranquil i relaxat, ja que tot el que he fet m'ha pesat molt.

Com que ara tinc molt de temps, estic pensant i treballant sobre la teoria social de l'evolució humana. Aquest és el meu projecte de pensament, no de coneixement. El coneixement per mi ha acabat, no coneixeré gaire més, però la intel·ligència i la consciència creen coneixement adquirit, i el coneixement adquirit ens fa pensar. Ara penso per l'espècie, penso molt, i escric tot el que penso. El pensament crític ve d'aquí, aprendre a pensar i consciència d'espècie. Jo tinc molta consciència d´espècie, una consciència que va més enllà de la consciència individual, i que sempre m´ha resolt els problemes que tenia.

-¿Algun consell per als més joves, que són els que donaran forma al futur?

Jo no sóc donar consells, perquè, de consells, millor no donar-los, però ells són el futur. Tinc molt clar que, sense constància, sense perseverança, sense pensament crític, no hi ha societat. I la gent jove hauria d'apostar per la cultura de l'esforç, de la feina, de l'educació crítica… i no ho està fent, cosa que pagarem en un futur quan aquests joves no sàpiguen com encarar els reptes.