És l'escena clàssica: entres a la cuina i, de sobte, et quedes parat davant de la nevera preguntant-te: “A què venia jo aquí?”. O tens el nom d'aquest actor a la “punta de la llengua”, però no en surt. Amb el pas dels anys, aquests episodis solen anar acompanyats d'una ombra de preocupació: Serà l'inici de res greu? A la immensa majoria dels casos, la resposta és no. El cervell, com les articulacions, canvia amb el temps, però és vital saber distingir entre el desgast natural i els senyals d'alerta.
Les fallades normals
Amb ledat, el cervell processa la informació de forma una mica més lenta, però la seva capacitat demmagatzematge és immensa. Sovint, el problema no és que hàgim perdut la memòria, sinó que estem distret. És normal si:
- Oblides noms de persones poc freqüents: Però els recordes unes hores després o en veure una foto.
- Perds objectes quotidians: Les claus, les ulleres o el mòbil (normalment perquè els deixem mentre pensàvem en una altra cosa).
- Entres a una habitació i oblides el motiu: És l'anomenat “efecte llindar”; el cervell canvia de context i es “reinicia”.
- Comets un error puntual: Com oblidar un pagament un mes.
Quan l'oblit és una alerta
La diferència fonamental no és el “què” s'oblida, sinó el “com” afecta la nostra vida diària i si en som conscients. Hem de consultar amb un professional si:
- Hi ha desorientació en llocs coneguts: No recordar com tornar a casa des de la fleca de sempre o confondre el dia de la setmana de manera recurrent.
- Dificultat amb tasques familiars: Oblidar com es prepara aquesta recepta que has fet tota la vida o com es maneja el microones.
- Canvis de personalitat: Tornar-se inusualment irritable, desconfiat o apàtic sense una causa clara.
- Pèrdua de la noció del temps: Confondre les estacions de l'any o les dates d'esdeveniments molt importants que estan passant.
- Anosognòsia: Curiosament, en els casos de demència, sol ser la família la que es preocupa, mentre que l'interessat no nota les fallades. Si tu ets el que es preocupa pels seus propis oblits, sol ser un bon senyal.
Hàbits per blindar la teva memòria
Per exercitar el cervell és important introduir novetats a la teva rutina. Quan el cervell fa alguna cosa nova, crea neurones i connexions. Et proposem 6 exercicis pel dia a dia:
-El desafiament de la mà no dominant: Intenta raspallar-te les dents o pentinar-te amb la mà que no sols fer servir (l'esquerra si ets dretà). D'aquesta manera, obligues els dos hemisferis del cervell a comunicar-se de manera diferent, activant zones que solen estar “adormides”.
-La lectura activa: Llegir és fantàstic, però llegir en veu alta és el doble d'efectiu. En fer-ho, el cervell processa la informació de manera visual i també auditiva. Llegeix un paràgraf d'una notícia o un llibre i, després de tancar el llibre, intenta explicar-ho a algú (oa tu mateix davant del mirall) amb les paraules pròpies.
-El poder de la socialització: Diversos estudis demostren que xerrar amb amics és més efectiu per a la memòria que fer sudokus en solitari. A la teva propera reunió, intenta recordar tres detalls de la vida dels teus amics que t'expliquin aquell dia. Escoltar amb atenció és la millor manera d'entrenar la retenció.
-Canvia la ruta de les teves passejades: Si sempre vas al parc pel mateix carrer, el cervell entra a “pilot automàtic”. Canvia de vorera, gira per un carrer diferent o fixa't en els detalls de les façanes que mai no havies vist. L'orientació espacial és una de les funcions que agraeix més l'exercici.
-Jocs de taula: Encara que les aplicacions de mòbil estan bé, els jocs de taula (cartes, dòmino, escacs o el parxís) afegeixen el factor de la estratègia i la interacció social. Els jocs de paraules són excel·lents per exercitar la memòria.
-El que menges importa. Per millorar la memòria, consumeix aliments rics a Omega-3 (peix blau, nous, llavors), antioxidants (fruits vermells, verdures de fulla verda, xocolata negra) i vitamines (fruites, llegums).
