Tindràs activitats, viatges, productes i serveis amb descomptes exclusius! Guanyaràs el teu primer CLUBI!
Tindràs activitats, viatges, productes i serveis amb descomptes exclusius! Guanyaràs el teu primer CLUBI!
La síndrome del niu buit en psicologia és el conjunt de pensaments i emocions que experimenten els pares quan els seus fills se'n van de casa, és una resposta emocional davant de l'absència del fill adult que abandona la llar.
Cada persona pot viure la síndrome del niu buit d'acord amb els seus característiques de la personalitat, en general els pares senten que els fills ja no els necessiten, apareixen sentiments de tristesa, sensació de solitud, buit, avorriment, poca autorealització, records de quan els seus fills eren nens, o sensació de pèrdua del sentit de la pròpia vida.
La síndrome del niu buit no deixa de ser un duel, que inclou les etapes de negació, ira, negociació, depressió i finalment acceptació. A més, com que aquesta sortida avui dia és més tardana, la independència sol coincidir amb altres canvis a la vida dels pares. Entre ells hi ha la jubilació, els canvis hormonals de la menopausa, o les malalties o morts dels avis. En definitiva, és una etapa de vida familiar i personal enfocada a superar separacions afectives.
Tradicionalment, el paper de la dona a la família ha estat vinculat a la cura dels fills. Per aquest motiu, és esperable que la sortida dels fills del niu afecti més la dona o la mare. Això segueix passant a les famílies amb models tradicionals, encara que actualment, els rols home/dona han canviat o estan en procés de canvi.
Conèixer els símptomes de la síndrome del niu buit és clau per diagnosticar-lo. Ara bé, cal tenir en compte que és indispensable que aquests apareguin després que els fills abandonin la llar. Generalment, després d'una setmana o alguns mesos.
El problema amb la síndrome del niu buit passa quan aquests símptomes es prolonguen durant un temps considerable i comencen a afectar negativament la qualitat de vida de la persona que el pateix. A més, quan els símptomes no es gestionen de manera adequada, poden derivar en altres problemes.
Els senyals que apunten que uns pares tenen dificultat per gestionar la marxa dels fills de la llar són similars als d'un procés de dol, Entre ells:
Els pares han de canviar la mirada cap als fills. Han d'acceptar que han crescut i que volen viure de manera independent, com ells van fer. La part positiva del niu buit és que pot resultar una oportunitat perquè els pares reconnectin amb ells mateixos i amb la seva parella, en recuperar temps per dedicar-se a si mateixos, i perdin la por a estar sols. També és un bon moment perquè reprenguin les seves aficions i planifiquin el seu temps lliure.
El dia que abandonin la llar arribarà, tard o d'hora, i ajudarà molt a educar els teus fills en la independència, en la cultura de l'esforç i en la supervivència, a més de preparar-te emocionalment per a aquest esdeveniment. Si hem fet les coses bé, els nostres fills s'independitzen i ens hem d'alegrar que tinguin la força i l'autonomia per començar sense nosaltres.
Encara que és normal que els trobis a faltar i que això et produeixi dolor, no treguis valor a les teves emocions. Pots continuar tenint una relació propera amb ells, mitjançant visites, trucades, missatges, videotrucades… Quan un fill se'n va de casa no es té perquè perdre l'enllaç afectiu.
Si amb el temps no trobes la manera de transitar per les teves emocions, acudeix a un professional que t'ajudi a gestionar la tristesa.
