Tindràs activitats, viatges, productes i serveis amb descomptes exclusius! Guanyaràs el teu primer CLUBI!
Tindràs activitats, viatges, productes i serveis amb descomptes exclusius! Guanyaràs el teu primer CLUBI!
El Ministeri d´Inclusió, Seguretat i Migracions, que dirigeix José Luis Escrivá, té la intenció d´aprovar la segona pota de la reforma de les pensions abans del 1 de gener de 2023, data en què Espanya es va comprometre amb Brussel·les a tenir la norma llista en el marc del seu Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Després d'un primer bloc de mesures aprovat el desembre de l'any passat, que recuperava la revaloració de les pensions segons l'IPC, aquesta segona fase de la reforma inclou tres grans canvis en el disseny del sistema, tant amb la fórmula on es calculen les pensions com amb l'esquema d'ingressos i despeses. Es tracta d'una reforma pendent, ja que la partida pressupostària de les prestacions passarà de representar el 12% del PIB actual al 15,5% en les properes tres dècades.
Escrivà vol plantejar una ampliació del nombre d'anys cotitzats que es tenen en compte per calcular la pensió. Actualment, són els darrers 25 anys i el ministre s'ha compromès amb Brussel·les a elevar aquest període, una mesura amb què els socis de govern d'Unidas Podemos i els sindicats no hi estan d'acord.
Ara com ara, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ja ha explicat que té la voluntat d'estendre el període de càlcul dels anys treballats per accedir a la jubilació fins als 30, amb possibilitat de descartar els dos pitjors. La proposta implica que s'acreditin més anys per accedir a la prestació, però es podran retirar les 24 mensualitats en què el treballador hagi cotitzat menys, perquè la pensió no es vegi ressentida.
Aquest recondicionament tindria un impacte neutre en els comptes de la Seguretat Social, segons els càlculs elaborats pel departament, però podria afectar els treballadors amb una trajectòria laboral lineal, que podrien veure's perjudicats. Tot i això, les persones que comptin amb mals anys en el seu historial (per haver estat a l'atur, per exemple) veurien millorada la seva prestació.
Entre les mesures per augmentar els ingressos i contenir la despesa hi ha l'eliminació progressiva dels límits de les bases màximes i també de les pensions màximes. El Ministeri de Seguretat Social ha plantejat vincular l'evolució de la base màxima al criteri de revaloració de les pensions, l'IPC, i acabar amb les pujades decretades pels governs en els pressupostos. Escrivà, per la seva banda, ha subratllat que les bases màximes han de pujar el mateix que les pensions, incloent la inflació. "Sempre ha pujat en termes reals. No estem sorprenent ningú", ha dit el ministre, que ha deslligat la pujada de les bases màximes del 2023 en un 8,6% de la negociació en el diàleg social per acordar el ritme addicional al qual haurien de pujar les bases i la pensió màximes al llarg dels propers 25 o 30 anys.
El ministre també vol fer el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI) totalment automàtic, en comptes de la semiautomaticitat actual.
El Mecanisme d'Equitat Intergeneracional acordat al si del diàleg social al primer bloc de reforma de pensions substitueix el Factor de Sostenibilitat inclòs en la reforma del 2013 i combina diversos elements que permeten repartir d'una manera equilibrada entre generacions l'esforç per reforçar el sistema.
Pel que fa al MEI, el ministre ha reiterat que hi ha discrepàncies amb Brussel·les entorn del disseny. Escrivà té previst abordar aquest assumpte amb representants al si de la Comissió Europea, on es prefereix que la sobrecotització del MEI es mantingui fins al 2050, és a dir, que sigui una regla automàtica, mentre que el Govern prefereix que duri deu anys i després s'avaluï, cosa que dóna més flexibilitat a l'hora d'escollir si es manté aquest instrument o es canvia per un altre (regla semiautomàtica).
