ENTRETENIMENT, CULTURA I ESTIL
Tindràs activitats, viatges, productes i serveis amb descomptes exclusius! Guanyaràs el teu primer CLUBI!
Tindràs activitats, viatges, productes i serveis amb descomptes exclusius! Guanyaràs el teu primer CLUBI!
Lluís Bassat està considerat un dels majors experts mundials en creativitat com demostren els més de 400 premis i distincions rebudes. El 1975, va fundar l'agència de publicitat Bassat & Associats, que anys més tard esdevindria l'important grup de comunicació Bassat Ogilvy. Actualment dedica bona part del seu temps lliure a la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat.
-Al llarg dels anys has reunit 2500 quadres originals, molts artistes catalans contemporanis. Quins criteris has seguit per configurar la teva col·lecció?
L'únic criteri que hem seguit la meva dona i jo per comprar obres d'art és que ens agradessin, que ens emocionessin, que ens fessin batre el cor. I l'única limitació n'ha estat el preu.
-El 1968 vas començar la col·lecció amb la teva dona Carmen, que ja ha donat fruit a més de 54 exposicions en els últims anys. Com neix la passió per l'art?
Jo ja de petit anava amb els meus pares a veure exposicions d'art a galeries i museus de Barcelona. Quan ens vam fer nuvis amb la Carme ho vam seguir fent. I no ho hem deixat de fer.
Per la meva feina he viatjat per tot el món i crec que puc dir que conec un nombre molt important de museus de moltes ciutats nord-americanes, sud-americanes, europees i asiàtiques.
-Col·lecció Bassat Obres del segle XXI (II) es pot veure a la Nau Gaudí de Mataró fins al 22 de setembre. Què podem esperar sobre aquesta exposició? Segurament és l?exposició més contemporània que hem fet fins ara. Abstracció del segle XXI, que curiosament agrada molt a la gent que la veurà. A l'octubre inaugurarem una altra exposició, aquesta vegada figurativa, també del segle XXI, que estic segur que també tindrà molt d'èxit. -Després d'estudiar assignatures de Dret i Econòmiques, als 25 anys crees la teva primera agència de publicitat i el 1975 fundes Bassat & Associats. Com comença aquesta història dèxit? Després de fer un any de Dret i quatre d'Econòmiques, sense que trobis l'interès a ser advocat o economista, vaig descobrir un postgrau a l'Escola d'Enginyers de Barcelona perquè els enginyers que volguessin dedicar-se a la direcció general d'empreses, en comptes d'una direcció tècnica, tinguessin coneixements de màrqueting, publicitat, investigació de mercats, etc. I jo, que vaig ser un bon estudiant a l'escola, però no a la universitat, al postgrau vaig treure tot excel·lents, dues matrícules d'honor i dues ofertes de feina per part dels professors de màrqueting i publicitat. No les vaig acceptar i vaig obrir la meva pròpia agència amb una secretària. -A l'època de la universitat volies ser músic, però el teu pare t'ho va treure del cap… Què li diries ara a aquest jove Lluís? Que el meu pare tenia raó. Em va preguntar si el nostre conjunt era tan bo com aquells anglesos que ja estaven tocant a un cabaret d'Hamburg, els Beatles. I li vaig dir que no, ni de bon tros. Aleshores em va aconsellar que em dediqués a alguna professió en què pogués competir amb els bons del món. I a la publicitat he tingut aquesta sort. -Has comentat alguna vegada que en la teva carrera professional has intentat fer una publicitat que vengui el producte, construeixi marca i també faci alguna cosa per la societat. Què t'ha donat la publicitat a tu? La publicitat m'ha donat satisfaccions immenses: veure com una campanya meva disminuïa els accidents de cotxe en sortir de les discoteques; comprovar que amb la campanya del Cruyff molts joves no van començar a fumar; ser conscient que quan els pares es posen el cinturó de seguretat i els posen als seus fills als seients del darrere, salven vides. També vaig sentir que vaig posar el meu granet de sorra perquè la gent sortís de casa i fes esport amb campanyes com la d'Adidas. I en general, demostrar que amb una bona campanya David pot guanyar Goliat. -La teva àmplia experiència al món de la publicitat t'ha portat a escriure llibres com “El Llibre Roig de la publicitat” i “El Llibre Roig de les marques”. Què et va motivar a compartir aquests coneixements i experiències? Ajudar els joves a guanyar temps a la seva professió. A mi em va costar més de 20 anys aprendre què vaig deixar per escrit en aquests dos llibres. I més de 30 anys en els altres cinc, com a “Intel·ligència Comercial”. -Després del teu retir el 2007, has continuat impartint conferències sobre creativitat, gestió del talent, innovació, màrqueting i comunicació. Què t'agrada més compartir amb l'audiència en aquestes xerrades? Igual que amb els llibres, però de manera directa, veient les cares de l'audiència. -Bona part dels recursos generats amb la teva activitat són per a la Fundació Carmen & Lluís Bassat, constituïda el 2000. Quins projectes impulsa des de la Fundació? Intentar ajudar les persones més necessitades i promocionar l'art contemporani català i espanyol. -¿Quins desafiaments i oportunitats creus que enfronta la publicitat actualment? Com afectarà la revolució de la intel·ligència artificial al sector? La introducció dInternet és equiparable a larribada de la publicitat televisiva fa molts anys. Potser és fins i tot més important i això que encara no hem vist tot el seu potencial. Si fos un jove publicitari em dedicaria a aprendre tot sobre aquest nou món d'Internet sense oblidar els altres mitjans de comunicació. La intel·ligència artificial ja està influint en la comunicació actual. L'altre dia la meva néta em va fer sentir una conferència meva que jo no l'havia feta. Estava feta per la intel·ligència artificial i això pot ser una oportunitat o un perill, per la qual cosa s'ha de legislar convenientment. -També has esmentat alguna vegada que la teva vida ha estat la teva família, “sentir-te estimat per la gent”. Quin paper ha jugat la família al teu èxit? Jo no hauria fet el que he fet sense la Carme, que va tenir el valor i la intel·ligència de fer la carrera de publicitat quan ja teníem dues filles i la va finalitzar quan acabava de néixer el nostre tercer fill. Ara mateix, moltes de les coses que faig les puc fer gràcies a l'opinió dels meus fills i dels meus néts.
