Darrere de cada pastís, cada galeta, cada dolç mos, hi ha una història, una inspiració i un procés creatiu fascinant. Avui ens endinsarem en el món de les creacions pastisseres de la mà d'una experta, una apassionada que converteix idees en delícies: Patricia Schmidt, dissenyador de pastissos y sugarcrafter a Escribà.

-Vaig estudiar rebosteria en algunes de les més prestigioses institucions dels Estats Units i Anglaterra, com l'International Culinary Institute, el Wilton Schoool, l'Institute of Culinary Education i la Squires-Kitchen School. Quins records tens d'aquella època?

Els meus records són de la bellesa dels pastissos i de com les formacions eren completes, tant en el contingut de les classes en termes de recursos com en maquinària i eines. Recordo que hi havia una batedora on hi cabia una persona a dins… Increïble. Tinc a la memòria la meva primera professora, que havia estat dissenyadora a la joieria Tiffany & Co. de Nova York, i havia traslladat el seu coneixement d'art als pastissos amb tècniques que imitaven vitralls, particionat, o porcellana. He tingut l'oportunitat de conèixer professionals i artistes interessantíssims. Aprendre una part determinada de l'art de la pastisseria directament del professional que jo admirava, de la font, va ser tot un privilegi. I si el criteri per aprendre és el d'un mateix, doncs millor.

La meva vida d'aprenentatges es resumeix en curiositat i il·lusió, molta feina, moltes hores de classes, pràctiques i errors. També molt estalvi per poder costejar-me viatges a països llunyans amb conversions de moneda desfavorables per a la moneda brasilera; i sobretot dels llibres, la part més pesada. Aleshores no existien els cursos en línia i molts llibres anglesos traduïts no eren precisos, de manera que em trobava unitats de mesures diferents i algunes explicacions no eren de tot completes per a l'execució. Al Brasil, tampoc teníem gaires eines per treballar. La formació era complicada i moltes escoles tradicionals de pastisseria no incloïen tota la tècnica i art decorativa del sucre als seus programes. Així que jo mateixa em vaig muntar el que vaig voler aprendre i amb qui vaig creure oportú en cadascuna de les disciplines que m'interessaven, cosa que va suposar viatjar molt.

-Creus que els teus estudis en publicitat i màrqueting han pogut influir en la teva carrera com dissenyador de pastissos d'alguna manera?
Era una passió, un somni que tenia des dels 15 anys, quan vaig viure com a estudiant d'intercanvi en un petit poble a l'interior de Nova York. A la casa on vivia, els pastissos eren sempre un esdeveniment, els decoraven a casa, ja que als supermercats hi havia de tot: glaça reial de colors, fondant, ruixa… Quan vaig tornar al Brasil vaig tenir clar què volia fer, però la meva mare també tenia clar que la universitat era el primer. Així que em vaig graduar en Publicitat i Màrqueting, vaig treballar al sector i només vaig començar a fer pastissos una vegada que va néixer el meu fill.
Crec que quan alguna cosa t'apassiona vols provar de tot, tècniques i matèries primeres diferents. Al llarg del temps, vaig anar millorant els acabats i detalls i vaig aprendre a compondre un pastís amb diferents tipus de dolços, caramels, pastes de sucre, xocolata, glaça reial…, cosa que enriqueix cadascun dels projectes, festes o pastissos. Em vaig especialitzar en els detalls. Vaig començar amb els modelats i ara mateix em dedico molt a les flors de sucre perquè tinc la paciència necessària per fer-les i que semblin el més realistes possible, ja que prenen molt de temps. Aristòtil deia que “som allò que fem dia a dia, així que l'excel·lència no és un acte aïllat, si un hàbit”.

Com que el saber no ocupa lloc i tot plegat, crec que els meus estudis de Publicitat em porten a buscar, amb entusiasme, els principis i orígens de la decoració de sucre en diferents moments de la història de la humanitat. Col·lecciono llibres de pastisseria antics, on busco les peces de sucre al llarg de la història, els orígens de les primeres flors de sucre, les receptes, tècniques, eines i influències.

-¿ Quins aprenentatges i experiències destaques de la teva col·laboració amb Christian Escribà?

Amb Christian he après molt sobre l'entreteniment i l'art de reunir els especialistes necessaris per sustentar, donar suport i suportar les idees pastisseres més esbojarrades que se't poden acudir. Des de la manera de presentar o amagar els pastissos (amb un teló amb electroimants, llums i màgia, o un pastís de casament en un camió d'aliments) als pastissos a la paret, els pastissos que volen, els pastissos que exploten utilitzant la realitat augmentada…, he après l'art de la improvisació, de la creativitat i de saber comunicar una manera de veure i entendre la pastisseria.

Viure la tradició pastissera catalana a Escribà és entendre el pes que té un negoci de gairebé 120 anys, una cultura autèntica i una manera d'expressar-s'hi. M'encanta que per comprendre la pastisseria lligada a les tradicions hom hagi d'esperar tot un any, és a dir, aquí hi ha dolços que són per a una època concreta de l'any com els panellets, els torrons, els bunyols…, cosa que la fa cada mossegada encara més especial, en ser un moment efímer, passatger i ràpid.

Compartint la teva vida i la teva professió amb la teva parella, com equilibres la teva vida personal i professional?

Compartir vida i treball amb la parella no és fàcil, sobretot en una empresa familiar tan tradicional, que té una identitat i història única a la ciutat i al món. La tradició té molt de pes a l'hora de fer canvis, i el traspàs generacional és imminent, per la qual cosa tot és una mica més difícil. L'equilibri té nom i s'anomena teràpia. Hi ha moments en què necessito apartar-me, prendre un respir al meu país, al costat dels meus, per tornar amb un altre punt de vista i amb perspectiva.

-Quins mètodes utilitzes per mantenir la inspiració i quines són les creacions que més gaudeixes fer?

Trec la inspiració dels llocs més diversos, des d'un element decoratiu nadalenc fins a un vestit. Com que és una amant de l'artesania, moltes vegades trasllado als meus pastissos la inspiració de la costura: flors de tela, patchwork, textures i volum. Adoro les novetats, el que és diferent, el punt de fuga, la sorpresa.

-¿ Quines emocions o sensacions desitges que la gent experimenti en provar les teves creacions?

Tinc la il·lusió de superar l'expectativa de la persona que encarrega el pastís, quan al lliurament puc veure la cara il·luminada. El més fascinant que té la pastisseria és la quantitat d'emocions que deixa a les persones. Els pastissos es converteixen en el fil conductor d'un esdeveniment especial, ens impregnen de notes gastronòmiques inoblidables, formen part de nosaltres des de la infància tendra en els moments alegres de la nostra vida.

-¿ Quines tendències creus que definiran el futur de la pastisseria els propers anys?

Jo apostaria per la inspiració tecnològica juntament amb l'artesania, el retorn a la senzillesa, l'autenticitat local, els sabors clàssics i el plaer de l'experiència. Un exemple seria el pastís de nous de la meva mare, ara mateix m'ho estic imaginant…

-Tens algun somni o meta que encara t'agradaria assolir?
M'agradaria escriure un altre llibre on pogués enumerar tots els pastissos del món i traçar un línia de temps d'orígens, dates i llocs de cadascun en la història. M'hi ajudes?